ELS CINC
PERSONATGES
Era l’últim dia de l’institut de
Matadepera, tots estàvem contents perquè d’aquí tan sols una hora sonaria el
timbre, que voldria dir que fins d’aquí dos mesos no tornaríem a l’institut. A
classe de matemàtiques, ningú parava atenció, casi tots estaven adormits, però
de sobte s’escoltà un soroll molt fort, estrident, aquest soroll va fer
despertar a tots els que estaven dormits, tothom va saltar de la cadira i es va posar de peu.
La professora va sortir corrent de la classe per veure el que havia passat, es
van reunir tots els professors de tercer, que era el curs que feia jo, per
parlar. Al cap de tres minuts la professora va dir que ningú es podia moure, ni
parlar, estàvem molt preocupats del que havia passat.
El Pau que era una persona molt
valenta, ho s’ho feia, no va fer cas a la professora i es va dirigir al despatx
del director per preguntar-li que havia passat. La professora el va intentar
parar, però no va tenir prou tes forces,
ja que era el doble d’alt que ella. Quant ja havien passat deu minuts es va
escoltar al Pau cridant molt fort, demanant ajuda. En aquell moment tothom es
va posar molt nerviós, ja que era el seu
company i no s’havien que fer. Es van
activar les llums d’emergència, que això volia dir que teníem que surti el mes
aviat possible. Els alumnes i els
professors van sortir molt ràpid dirigint-se cap a la porta d’entrada. Però
abans d’arribar barem topar amb cinc persones armades amb escopetes que tenien
al director amenaçat de mort. Les cinc persones van xiular molt fort, perquè no
parles ningú.
Quant tots vàrem callar van començar a
explicar el que havia passat. Van explicar que el director devia molts diners
al “jefe”, (que suposo que seria com el seu cap) per culpa de que el director
demanava droga el “jefe”, però prometent que se li tornaria, i que si el
director no la pagava al cap de cinc setmanes, el matarien a ell i a 15
persones més de Matadepera. El director no li va tornar els diners i per això
estaven aquí. Aquelles cinc persones també ens van dir que ho reuníem tots els
alumnes 1.000.000 d’euros per demà ho ens mataria a tots. Quant va acabar de
parlar la gran majoria es van posar a plorar, no s’havien que fer, ja que ningú
tindríem 1.000.000 d’euros en un sol dia. Just quant va parar de parlar vàrem
escoltar diferents sirenes de la policia i de les ambulàncies, les cinc
persones es van posar molt nervioses i en tant sols cinc minuts van matar al
director de un disparat al crani. Un noi de segon de batxillerat va dir que si
el matava a ell només, no mataria a ningú i sentirien per sempre de Matadepera.
I sense que li donés temps de pensar el va matar i sen van anar per la porta
del darrera de l’institut, però per sort els policies els van agafar i els van
portar a l’apresso amb 25 anys de condemnà. Tota l’entrava va quedar plena de
sang...
Jo, em vaig quedar durant tres anys
anant el psicòleg ja que estava tant traumatitzat. Però jo no vaig ser l’únic,
tots van tenir que anar al psicòleg com
a mínim un any, accepta la novia del noi
de batxillerat que encara esta traumatitzada.
Ara que ja fa deu anys d’això, ningú
sen recorda del que vam passar aquell últim dia de cole.
No hay comentarios:
Publicar un comentario