Un súper StopMotion!!!!

Pulsa aquí per veure un StopMotion que mai veuras en cap altre lloc!!!

Entrevista que hicimos a Ilunion

Pulsa aquí para ver la entrevista que hicimos a Ilunion!!!!

Puente Golden Gate (Golden Gate Bridge)

-INTRODUCCIÓ:

Què és? El Golden Gate Bridge és un pont penjant situat a la Badia de San Francisco que està a California.  

·Per què? Nosaltres em triat  el Golden Gate Bridge perquè al principi no sabíem quin fer ja que hi han molts. Varem decidir de que cadascuna es pensara un per el seu cantó i que després triariem un dels dos.  Quan cada una ja  el sabíems el vem dir, i va donar la casualitat que era el mateix. Les dues volíem anar i passar per aquest pont. Va ser una elecció fàcil. A més és el pont més famós del món.

INFORMACIÓ GENERAL I L’HISTÒRIA:

-Pesa 80470 Tones.

-Va ser inaugurat el 27 de maig d l’any 1937.

-Té una amplada de 28 metres d’ample i 2.7 quilòmetres de longuitud.

-Està format per dues torres e 227 metres d’alçada.

-Creua l’estret de Golden Gate. Uneix la ciutrat de Sant Francisco, al sud,  amb el Comtat de Marin, que està al nord. A causa del clima, el pont normalment està cobert de boira, és per això que el van pintar de color vermelll perquè els vaixells el poguessin veure un dia de boira.

COM S'HA CONSTRUÏT ?+ ELS MECANISMES:

Es va construir al 1937 va ser un pont amb moltes dificultats al construir-lo ja que en la badia de Sant Francisco, és un estret amb uns forts vents,grans marees i amb un una quasi permanent densa boira. I per si això fos poc , amb la perillosa Falla de Sant Andreu tot just a 11 quilòmetres. Tot això representava un autèntic desafiament per als enginyers de l'època.

Al novembre de 1930 , tot i les dificultats econòmiques de la Gran Depressió a la badia de San Francisco calia un pont que salvés el perillós estret Golden Gate i evitar així els llargs viatges en transbordador que realment ofegaven econòmicament la zona .Joseph B. Strauss , va comandar el projecte per a la construcció del pas de l'estret enfrontant-se a les dificultats econòmiques del moment, de la forta oposició dels operadors dels transbordadors , els conservacionistes , i després enormes dificultats per aconseguir la finançament necessari , va dirigir a un equip d'enginyers , arquitectes , geòlegs i treballadors de la construcció per dissenyar i construir el pont que va imposar el rècord mundial del tram més llarg i amb això va transformar Sant Francesc a la gran urbs que és avui dia.

El Golden Gate és en realitat un pont híbrid amb un tram penjoll (el més important) els extrems es recolzen en armadures voladisses.

Curiositats: Té tal quantitat de filferros formant els seus cables que podrien donar la volta a la terra 3 vegades.

Aquests filferros són els que realment formen els cables, i van ser construïts fent servir un procés anomenat filat inventat a principis del segle XIX. Per a aquest filat als treballadors tiraven un filferro amb un gruix similar al d'un llapis des del ancoratge d'una riba, passant-lo per sobre de les dues torres, fins a l'altre ancoratge. Llavors el cable s'assegurava i se li portava de tornada. A cada cable hi han.
Cadascuna de les torres va ser dissenyada per suportar 54.000 tones de càrrega vertical que donarien suport a la part superior per mitjà dels cables principals.

L'element principal del pont són les torres, que amb els seus 227 metres d'altura es van convertir en el moment de la seva inauguració a les torres de ponts més altes del món.

Es van construir aixecant i col·locant seccions d'acer prefabricades . Entre les dues potes de cada torre. Es va construir un suport temporal per a les grues , les quals van aixecar i van col·locar les seccions de la torre en aquest nivell. Posteriorment , la plataforma i les seves grues es van anar elevant a mesura que creixia la torre per repetir el procés.

El treball més difícil va ser  que havia de fer-se sota l'aigua . Per això va resultar imprescindible els bussos, els quals havien de baixar fins a 33 metres de profunditat en aigües turbulentes, fosques i fredes i en condicions de quasi nul·la visibilitat , col·locar càrregues de dinamita i retirar el material solt amb mànegues d'alta pressió . Els bussos només podien treballar quan , gràcies al canvi de marea que es produïa diverses vegades al dia , les fortes corrents s'atenuaven lleugerament. I tot això a més posant les seves vides en mans del bombament continu d'aire a través d'una llarga mànega que arribava des de la superfície .

El principal avantatge d’un pont penjant és que una vegada que torres , ancoratges i cables principals estan instal·lats, no calen suports sota el pont per construir el tauler principal . En aaquest cas l'autopista que el creua es va construir en seccions a partir de cada torre, i l'última de les peces amb la seva pavimentació final va ser col·locada el 19 abril 1937 .

Es va inaugurà el 28 maig 1937 quan se li va preguntar a Joseph Strauss quant de temps duraria el pont , aquest va respondre simplement : " ¿ Que quant durarà el Golden Gate ? Per sempre ".

MATERIALS:

-Acer : Són aliatges de ferro i carboni als quals se'ls solen afegir altres elements com ara el níquel , crom , manganesa , molibdè , tungstè , vanadi i silici .
-Ciment : Substància de pols fina feta d'argamassa de guix capaç de formar una pasta tova al barrejar-se amb aigua i que s'endureix espontàniament en contacte amb l'aire.
-Tant les bigues com els cables són d'acer i en cada torre s'han utilitzat aprox . 6000.000 remats .
-Els ancoratges de les torres són de formigó .

RESISTÈNCIA A LA TORSIÓ:

La torsió és un cos que està sotmès a un esforç de torsió quan se li apliquen  dues forces de sentit oposat que tenen tendència a retorçar-lo.

Des que es va inventar el pont penjant modern a principis del segle XIX , un dels majors reptes que enfronten els enginyers consisteix a impedir que aquestes estructures flexibles es moguin massa quan bufa el vent.

L'1 de desembre de 1951, una tempesta va fer que el pont Golden Gate es torcés i vibrés prou com per causar alguns danys menors , de manera que el pont va ser recondicionat en 1953 i 1954. En el recondicionament , es van instal·lar suports de reforç a través de la part inferior , els quals connecten les dues armadures d'acer que donen suport a la coberta de l'autopista. Aquest canvi va augmentar la rigidesa del pont davant els moviments de torsió .

COMPRESSIÓ:

És un cos que està sotmès a un esforç de compressió quan se li apliquen dues forces de sentit oposat que tenen tendència a aixafar-lo.

Esforç de tracció

Què és la tracció?

La tracció, en els camps del càlcul d'estructures i enginyeria, és l'esforç a què està sotmès un cos per l'aplicació de dues forces que actuen en sentit oposat, i tendeixen a estirar. Es considera que les tensions que tenen qualsevol secció perpendicular a aquestes forces: són normals a aquesta secció, són de sentits oposats a les forces que intenten allargar el cos.

És un esforç normal o perpendicular a la secció transversal del cos que tendeix a allargar les seves fibres . Es dóna en cables , barres metàl•liques, cadenes, cargols, etc.
Per això en podem trobar moltes, d'aquestes forçes, en el Golden Gate Bridge, perquè hi han moltes barres metàliques, cadenes, cables, cargols...

Cisallament o tallant

Un cos està sotmès a un esforç de cisallament o de tall quan les forçes que actuen sobre d'ell són de sentit contrari i tendeixen a tallar-lo. En el GOLDEN GATE BRIDGE hi ha cisallament quan passa un cotxe i fa força cap abaix, mentre que el pont fa força cap amunt. La força que fan els cotxes, camions, autobusos, furgonetes… impulsa el pont cap avall mentres que els pilons que l’aguanten fan força cap amunt perquè el pont s’aguanti.

Esforç de flexió

Força que actua sobre un cos de tal manera que tendeix a doblar-lo, allargant unes fibres escurçant altres . Es dóna principalment en eixos de politges i engranatges , en bigues d'estructures com ara naus i ponts , etc.
Com que el pont de Golden Gate té moltíssimes bigues i pilons, podem dir que té un esforç de flexió molt gran.

Aquest pont tamb
Forçes

Per al disseny d'un pont penjant s'ha de prendre en compte les forces que intervenen perquè sigui funcional .
Sigui quina sigui la seva mida o complexitat dels ponts penjants són una prova de la creativitat de la humanitat i de l'aplicació de les lleis de la física en la seva elaboració .

Aquest pont, ha de superar moltes forçes, ja que hi passen vehicles amb materials molt pesants, a més a més, ha de suportar la força del vent, la força de l’aigua i dels fenomens naturals que puguin dañar la seva estructura.

Anatomia del pont penjant

1. Armadures del tauler
Miri les armadures que s'estenen al llarg del pont. El pes de l'estructura de les voreres i l'autopista, els cotxes, vianants, i ciclistes es recolza en les armadures del tauler. Els puntals en diagonal mostren la unitat estructural bàsica d'una armadura: el triangle, que és inherentment fort i rígid. No obstant això, les armadures del tauler no són prou forts per estendre per tota la longitud del Golden Gate. Aquestes armadures es suspenen cada 50 peus (15 metres) per cables verticals de suspensió fets d'acer.


2. Cables de suspensió

Pot veure les 500 línies verticals (els cables de suspensió d'acer) al llarg del pont? Aquests cables constitueixen el següent pas en el "camí de la càrrega", que és el terme que descriu com es transfereix el pes del pont i del trànsit a terra. Les armadures del tauler li passen la seva càrrega als cables, els quals es pengen dels cables principals curvejats. El pes del tauler queda suspès dels cables principals per mitjà d'aquests cables de suspensió (d'aquí el seu nom).


3. Cables principals

Si mira a la part superior de les dues torres del pont, veurà en on es recolzen els dos cables principals. Tot el pes de l'estructura de les voreres i l'autopista, el trànsit, els cables de suspensió d'acer, i els cables principals curveados, es transfereix per els cables a la part superior de les dues torres.

4. Torres

Què sosté als dos cables principals? Quan vostè es posa una motxilla backpack, les corretges fan que el pes de la motxilla es pengi de les seves espatlles, i la càrrega es transfereix pel seu cos a les seves cames, que al seu torn es recolzen a terra. Els pals que sostenen a una botiga, a un acròbata a la corda fluixa, oa un estenedor, han de transferir el pes a terra. En el pont, les torres transfereixen a terra tot el pes de la càrrega de tota l'estructura de suspensió, d'un extrem a l'altre.


5. Fonaments

Els fonaments són l'últim pas en el camí de la càrrega. Les forces es transfereixen a les torres, les quals resisteixen gràcies a la força dels fonaments que arriben fins al llit de roca. Els cables resisteixen les forces de tensió gràcies als enormes ancoratges de concret que es troben en els dos extrems del pont, i que també s'incrusten en el llit de roca. Les càrregues del pont es transfereixen pels fonaments fins a terra de la terra, finalitzant així el camí de la càrrega.

Pilars

Els pilars són elements de suport. En enginyeria i arquitectura un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempte d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal. De vegades, i a imitació de la columna, pot presentar també tres parts: basa, fust i capitell.

Els dos pilons del pont tenen una alçada de 227 m cadascun i es van fabricar amb blocs d'acer buits, apilats uns sobre els altres i units entre si amb 1,2 milions de reblons també d'acer.
El pont es troba suspès de dos cables d'acer -que van de riba a vora del riu- suportats pels pilons de l'estructura. Per formar cada un d' aquests cables , el diàmetre és de 92,4 cm . , Es van entrellaçar més de 27.000 filferros de 5 mm . de gruix. Aquests « cordons gegants» es van fixar a potents ancoratges de formigó disposats en les dues ribes.

Arcs

Arc , del llatí arcus , és l'element constructiu de directriu en forma corbada o poligonal , que salva l'espai obert entre dos pilars o murs transmetent tota la càrrega que suporta als suports , mitjançant una força obliqua que s'anomena empenta.

En el pont de Golden Gate hi podem trobar molts arcs, petits i grans. Només a primera vista ja en veiem molts però si ens hi fixem més detalladament, també podem observar que n´hi han milers.

Forjat

No hi cap cap dubte de que el Golen Gate Bridge està fet de FERRO FORJAT.

Però… què és el ferro forjat?

El ferro forjat ( o ferro dolç ) és un material de ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat i martillat quan està molt calent ( « roent » ) i que s'endureix refredant ràpidament. Fon a temperatura major de 1500 ° C , és poc tenaç i pot soldar mitjançant forja.

FÍ

Una visita al Delta del Llobregat!!!

Natalia C, Paula G, Gemma G, Judit T                                               19 de desembre 2014

Una vista al Delta del Llobregat

És una reserva natural (lloc on es limiten les accions humanes per protegir el medi), està plena d’aiguamolls i boscos de ribera. Els animals que hi viuen al Delta del Llobregat s’han adaptat al soroll que provoquen els avions que passen contínuament per la zona. Aquest mateix soroll afecta psicològicament als habitats que viuen a prop del delta. En els boscos propera al delta deixen caçar a certs herbívors per tancar l’ecosistema i no tenir un desnivell de la fauna. L’impacte de l’ésser humà en el medi: Nosaltres mitjançant una sèrie de bloquejos, impedim que els sediments baixin per aturar l’entrada del mar a la terra, i el mar la envaeix. Abans hi havien foques (que menjaven molts peixos llavors els pescadors les van fer fora) i tortugues (que posaven els -El Freixe i l’Om (fulla simple i asimètrica): són arbres alts i amb arrels simples, perquè es troben a prop del canal. -Líquens: són enllaços de algues i fongs que es troben en els troncs dels arbres. És una de les plantes més antigues que hi ha  (inici de la vida). -Myoporum:   De  gènere de plantes arbòries i arbustives siempreverdes amb unes 90 Espècies descrites que només 4 són acceptades i la resta encara s’han de  resoldre. Pertanyent a la família Scrophulariaceae. És una planta exotica. -Atzavara: És una planta pluriannual originària de Mèxic, i Espècies d’animals: (Aguait de la Bassa dels pollancres) -Bernat pescaire: és l’ocell més gran d’aquella zona, amb un bec llarg com una espasa, té quatre dits per poder enganxar-se a les branques dels arbres. És un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família de les Ardeidae. Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisos que esdevé més lluent durant l'època reproductiva. -Corb marí: és una espècie peculiar d’ocell aquàtic ja que no té ales impermeables i que s’ha de quedar a terra per assecar-se amb les ales obertes (a l’Illa  del Corb marí). -Cabusset: ocell petit que es submergeix. Els adults llueixen el coll i la cara castanys rogencs i el cap i el mantell bru negrós. Destaca el bec, gruixut i punxegut, negre i amb la punta més clara.   -Esplugabous: és un ocell de l'ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i pot arribar als 52 cm, té les potes grises, el bec de color taronja i coll bastant curt. Treuen els paràsits dels bous, és una nova espècie de la zona. -Ànec cullerot: és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera. El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l'abdomen castany. La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales. Espècies invasores: si portem un animal d’una altra regió o bé es mor o s’adapta i, com no té depredadors, es trenca l’ecosistema que hi ha. Com per exemple: la Tortuga de Florida que fa desaparèixer les tortugues autònomes. Opinió personal: Aquesta excursió ens va semblar força interessant. Vam aprendre noves espècies autòctones d’aquí Catalunya que no coneixíem. També vam veure les dificultats en que viuen les persones al Delta i, una cosa molt sorprenent, és que

ous a les platjes però degut als turistes i banyistes que hi ha ja no poden fer-ho). Canal de la Infanta El canal de la Infanta està compost per aigua dolça i aigua salada. Les plantes que hi ha al seu voltant s’han adaptat a la salinitat de l’aigua. El canal tenia un bosc que l’envoltava però nosaltres l’hem acabat destruint. Espècies de plantes de la zona: -Baladre: espècie autòctona situada per tot arreu (boscos, ciutats…); és una espècie verinosa, que si la prenem en poques quantitats dona mal de panxa. A més a més de les fulles, les seves flors blanques i vermelles també són verinoses. Cultivada arreu del món. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de quatre metres. Només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (és, doncs, una planta monocàrpica).es seves fulles poden arribar a formar metres de llargada. És pol·lonitzada per retpanats. -Cactus blau: tipus d’etzabara, protegit degut a la seva qualitat de fer tequila. -Estepa blanca: planta piròfita (resistent al foc) amb una espécie de pels que absorveixen l’aigua. -Cap blanc: tipus d’amdemisma (planta que només creix en una zona), amb pètals blancs i que produeix una olor que ens fa recordar a la mel -Polla d’aigua (Gallineta blava):  és una au de la família dels ràl·lids, de l'orde dels gruïformes. És sedentària i habita en aiguamolls i canyars de vegetació densa del sud d'Europa. És una au de color blau amb zones més fosques a la part superior i més clares al pit. Té el bec robust i les potes llargues de color vermell. -Martinet blanc: té el plumatge blanc, les plomes molt llargues estretes i punxegudes, i el bec negre. Habita en zones embassades​, rius i llacs. S’alimenta de peixos, granotes,  rèptils, amfibis, cucs i insectes.                                                       -Fotja: té les plomes negres i és una au sedenària. -Merla: El mascle té de plomes negres i un bec groc, a més d’un cercle d’un color groguenc que envolta l’ull. Fa uns 25 cm de llarg. La femella és d’un color marronós, amb tonalitats rogenques al pit. La merla viu en boscos humits, però també se la pot veure en jardins de ciutat. Menja insectes, cucs de terra i fruites -Cuereta: ocell de color blanc i gris, que mou la cua de dalt a baix. els animals s’han adaptat al soroll que provoquen els motors dels avions i tenen més por de nosaltres, els humans, que d’aquest soroll. El que més ens ha agradat és l’aguait de la bassa dels pollancres, degut al seu número d’espècies que hi ha, i la platja natural, ja que no esta tant feta malbé per les persones.